Com la fragmentació de les llars europees transformarà la demanda d'habitatge en una crisi sense precedents abans del 2035.
El 2025, la Unió Europea comptava amb 203,1 milions de llars. D'aquestes, tan sols 47,4 milions —el 23,4%— incloïen menors de 18 anys. La família nuclear amb fills s'ha convertit en una minoria estadística.
La majoria de llars europees es componen avui d'adults sense fills a càrrec. Les parelles amb infants representen el 14,7% del total; els adults sols amb fills, el 3,0%; i les altres modalitats de llars amb infants, el 5,6%.
Mentrestant, el 76,6% de les llars no té cap menor: el 37,5% són adults sols, el 24,1% parelles sense fills, i el 15,1% altres configuracions familiars.
"Europa no només envelleix: es fragmenta. Cada ruptura, cada emancipació, cada mort, crea una nova llar. I cada nova llar necessita una nova porta."
Anàlisi pròpia basada en dades Eurostat 2025Font: Eurostat LFS, lfst_hhnhtych
En una dècada, el nombre d'adults sols ha crescut gairebé un 20%, mentre les parelles amb fills no han parat de caure. No és una tendència conjuntural: és un canvi estructural de la societat europea.
De 63,9 a 76,1 milions en deu anys. El creixement més ràpid de qualsevol tipologia de llar a la UE.
De 31,9 milions el 2016 a 29,9 el 2025. Pèrdua de 2 milions de llars familiars tradicionals.
Lleu creixement de 47,3 a 48,9 milions. Parelles que no volen o no han pogut tenir fills, o bé nius buits.
Font: Eurostat LFS, lfst_hhnhtych
La bretxa entre els països amb més i menys llars amb infants és de gairebé 17 punts percentuals. Cultura, política familiar i estructura econòmica expliquen divergències profundes dins d'una mateixa unió.
Els països de l'est mantenen taxes més altes per una combinació de menors edats de primera maternitat, estructures de família extensa i menor accés a habitatge independent per als joves.
Font: Eurostat LFS 2025
Extrapolant el ritme de canvi de l'última dècada, el panorama del 2035 és una Europa de llars cada cop més petites i solitàries. Paradoxalment, menys habitants no significa menys necessitat d'habitatge: significa exactament el contrari.
Projecció lineal basada en taxes de creixement 2016–2025 · Font base: Eurostat LFS
El 2025, el 50,2% de les llars europees amb infants tenia un sol fill. Portugal encapçalava el rànquing amb el 61,8%, seguida de Bulgària (60,4%) i Malta (59,5%).
En canvi, Suècia (57,8%), Països Baixos (57,6%) i Irlanda (56,7%) eren els països on la majoria de llars amb infants en tenia dos o més.
La intuïció diu que menys infants hauria de significar menys necessitat d'espai. La realitat estadística és radicalment diferent: la fragmentació familiar és el principal motor de demanda d'habitatge nou a Europa.
Si es mantenen els 1,5M de permisos anuals, el dèficit s'haurà pràcticament doblat el 2035. Una catàstrofe residencial en diferit.
El Centre de Recerca Conjunt de la CE calcula que, fins i tot construint 2M/any —el doble del ritme actual—, el 2035 encara hi hauria un dèficit de 7,1 milions d'habitatges dels que ja s'havien planificat.
Eliminar el dèficit i cobrir la nova demanda requeriria construir 2,8M d'habitatges anuals: gairebé el doble del ritme actual. Pràcticament inassolible sense intervenció pública massiva.
Font: càlcul propi basat en dades JRC (des. 2025), Eurostat i CBRE Research
Una parella que es separa passa de necessitar 1 habitatge a necessitar-ne 2. Un jove que s'emancipa crea una nova unitat de demanda. Un adult gran que queda sol no allibera l'habitatge fins a la mort.
Per això, el nombre de llars creix fins i tot quan la població s'estabilitza o decreix. La demanda d'habitatge és estructuralment descorrelacionada del creixement demogràfic.
"Els preus de l'habitatge van créixer un 55% des del 2015, mentre la renda per llar només un 49%. Les generacions joves accedeixen menys a la propietat que les anteriors a la mateixa edat."
Centre de Recerca Conjunt de la Comissió Europea, 2025Font: JRC / Comissió Europea · Pla Europeu d'Habitatge Assequible, desembre 2025
La fragmentació de les llars no és un problema de natalitat. És, simultàniament, una crisi d'habitatge en diferit, un repte per a la cohesió social i una pressió sobre els sistemes de benestar. Quatre lectures clau:
Amb el 50,2% de les llars amb fills tenint-ne només un, el model de família s'ha reduït al mínim. La tendència apunta al 48% el 2035.
El 2035, ~91 milions de llars europees seran d'una sola persona. Gairebé 1 de cada 2 llars. Implica habitatges petits, serveis de proximitat i més soledat estructural.
Depenent del ritme de construcció, el 2035 el dèficit anirà de 7,1M (escenari optimista JRC) a 16,5M (si es manté el ritme actual). Cap escenari és positiu.
Aquesta és la inversió addicional que caldria fer fins al 2035 per cobrir les necessitats d'habitatge. Equivalent a més del PIB d'Espanya.